La complexitat en la gestió
La gestió de les zones verdes
El manteniment adient de les zones verdes de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) pot ser desafiant en molts aspectes. Una gestió inadequada podria conduir a la pèrdua de biodiversitat o al creixement de plantes invasores que poden desplaçar les espècies autòctones.
La insuficient participació de l’expertesa és un problema. La gestió efectiva dels espais verds implica la necessitat de col·laborar i comunicar-se amb totes les àrees de la comunitat científica per portar a terme les accions de manera eficient.
És essencial tenir en compte una gestió sostenible i adaptativa, que consideri els factors ambientals, socials i econòmics per garantir que els espais verds de la UAB beneficiïn tant la col·lectivitat com la natura.
Les estructures ramificades i intrincades dels pins mediterranis faciliten l'existència d'ocells passeriformes
Els permet l’exploració de branques per a insectes, la cerca de llocs de nidificació en els forats dels troncs i la protecció contra els depredadors. És important mantenir aquests hàbitats.
La plantació de certes espècies al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), com per exemple l’Aesculus hippocastanum, o castanyer d’Índies, no seria una elecció idònia per afavorir la població de passeriformes. Aquest arbre dels Balcans no proporciona un hàbitat ric en recursos alimentaris que sovint necessiten les aus cantores
Les replantacions
Pel que fa a la replantació d’arbres també cal dir que és important seleccionar espècies que siguin adequades per als sòls locals per garantir el seu èxit. Les alzines (Quercus ilex) es beneficiaran més en sòls que coincideixin amb les seves preferències ambientals naturals. A més, no cal oblidar que en les primeres etapes de la successió, els pins blancs són més ràpids a establir-se i créixer, dominant l’espai i ombrejant les alzines per, així, evitar una excessiva evapotranspiració i la mort d’aquestes últimes.
La gestió de les plantes invasores al Campus de la Universitat Autònoma de Barcelona UA(B) és un aspecte crític per mantenir la biodiversitat i la salut dels ecosistemes.
Seria important realitzar un seguiment actiu d’aquestes espècies per identificar-ne l’abast i prevenir la seva propagació. Així mateix caldria implementar accions per erradicar o controlar-ne les poblacions i desenvolupar projectes de restauració dels ecosistemes afectats i promoure la recuperació de la vegetació autòctona. La coordinació entre els diversos actors, incloent-hi investigadors especialitzats, i la implementació de pràctiques sostenibles són claus per a una gestió eficaç de les plantes invasores. És essencial abordar aquesta qüestió de manera integral per protegir la diversitat biològica i els ecosistemes naturals del Campus de la UAB.
Un exemple seria l’Arundo donax, també coneguda com a canya comuna, és una espècie invasora que pot causar problemes ambientals, especialment en zones humides. És una planta resistent i es propaga ràpidament. En determinats estudis d’actuació, es denota que una pràctica habitual que es realitza, l’eliminació de la part aèria, és el mètode que comporta que apareguin un nombre més alt de canyes emergents.
Tenim, desafortunadament, altres espècies exòtiques invasores que caldria considerar. Per exemple la Cortaderia selloana (gineri, plomalls, plomes, cortadèria o herba de la pampa). La seva erradicació del campus de la UAB és una tasca important per prevenir la seva expansió i els seus impactes negatius sobre els ecosistemes locals. És una planta invasora originària d’Amèrica del Sud que es propaga ràpidament.
L'aclariment dels pins i alzines
Tot i que l’aclariment de pins i alzines pot tenir beneficis, també presenta alguns punts negatius que cal tenir en compte:
Alteració de l’hàbitat: La reducció del nombre d’arbres pot alterar l’hàbitat natural de moltes espècies d’animals i plantes, posant en risc la seva supervivència.
Erosió del sòl: La disminució de la coberta arbòria pot incrementar l’erosió del sòl, especialment en zones amb pendents pronunciades, ja que els arbres i les seves arrels ajuden a mantenir l’estabilitat del sòl.
Impacte paisatgístic: L’aclariment pot canviar l’aspecte visual del paisatge, cosa que pot ser percebuda negativament per les comunitats locals i els visitants.
Destrucció d’espècies no objectiu: Durant el procés d’aclariment, es poden malmetre o destruir altres espècies vegetals que no són l’objectiu de l’aclariment, afectant la biodiversitat.
Repercussions a llarg termini: Si no es fa de manera adequada, l’aclariment pot tenir repercussions a llarg termini en l’ecosistema, com la modificació dels patrons de successió natural i l’alteració dels cicles de nutrients.