Can Miró
La masia Can Miró, situada al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), actualment acull l’Escola de Postgrau i l’Escola de Doctorat. Aquesta antiga masia, l’única edificació històrica al campus, va ser remodelada a finals del segle XX. La història de Can Miró es remunta al 1293.
Aprofundeix en el món de l'alzinar litoral amb aquest testimoni
Enfront de l’edifici, es troba un petit rodal de vegetació que ja existia abans de la construcció de la UAB, formant una clapa de vegetació natural que ofereix hàbitats per a la fauna i la flora. Aquestes àrees actuen com a refugi per a insectes, ocells, petits mamífers i altres organismes, contribuint a mantenir la biodiversitat del Campus i millorant la salut dels entorns locals. Entre les espècies destacades es troben Pinus halepensis, Quercus ilex, Rhamnus alaternus, Quercus pubescens, i Viburnum tinus, que representen un testimoni de l’alzinar litoral. Un ampli tapís d’Hedera hèlix (l’heura) al sotabosc, fa que amb les seves tiges i fulles creï una capa vegetal densa, contribuint a la cobertura i protecció del sòl. Aquesta dinàmica pot tenir efectes beneficiosos per a la conservació del sotabosc i la retenció d’humitat al terra, oferint alhora refugi i hàbitat a diverses espècies de fauna del sotabosc, i afegint diversitat biològica a l’alzinar.
Passeja-hi per d'enriquir l'aprenentatge de la botànica.
Cal destacar la presència de Calocedrus decurrens, conegut com a libocedre, cedre d’encens, cedre de Califòrnia i xiprer desmai, una conífera majestuosa originària de la serralada de Sierra Nevada i altres regions dels Estats Units. Aquesta espècie és comuna en zones de muntanya, sobretot en sòls frescos i humits, i la seva adaptabilitat la converteix en un element important en jardineria. També es poden observar espècies plantades com Platanus hispanica, Ficus carica, Quercus robur, Cotoneaster i, entre altres, Abelia grandiflora. Els voltants es colonitzen durant gran part de l’any amb Hypochaeris radicata, coneguda com a Coleta, Herba del falcó, Herba plana, Peluda, i Porcellera peluda. Tot i que és considerada una mala herba en alguns entorns agrícoles, Hypochaeris radicata té també valor comestible.
Arboços plantats
L’Arbutus unedo, conegut com a arboç, arbocer, arbocera, cirerer d’arboç, cirerer de llop, cirerer de pastor o llipoter, és un arbust o petit arbre originari de la regió mediterrània. Les flors i els fruits madurs coexisteixen a la planta, oferint una imatge extraordinària amb les baies vermelles i les flors blanques al mateix temps. El nom científic d’Arbutus unedo deriva d’arbutus que indica que és un arbre petit i unedo que ve a dir un i edo menjar, com si ens indiqués que només mengem un fruit. La polpa té una certa quantitat d’alcohol i pot produir borratxeres. Hi ha documentals de la naturalesa en què es veuen animals que es desplacen maldestrement després d’ingerir una bona quantitat de fruits.
